dimecres, 15 d’octubre del 2014

Il.lusió


 La veritat és que no donava ni un duro per la meva planta d'alfàbrega. Bàsicament, per tres raons:
  1. Mai havia plantat llavors. Havia plantat esqueixos i plantes ja fetes, però no llavors. Ho estic fent bé? Les he posat massa fondes? Massa poc? Les estic regant massa? Massa poc?
  2. Representa que les llavors s'han de plantar a la primavera i jo ho estic fent a la tardor.
  3. Les llavors estaven caducades. Molt caducades. S'havien de plantar com a molt tard la primavera de 2012 i estem a la tardor de 2014.
 És per això que tenia dues opcions:
  1. No intentar-ho. Qui es pot creure que viurà?
  2. Intentar-ho. Plantar les llavors allà on jo creia que era convenient. Regar-les el que jo trobava convenient. Posar la galleda amb les llavors al lloc on jo en dic "hivernacle", que si bé no té calefacció durant l'hivern, no crec que baixi dels 10 graus, que és la temperatura que diuen que la planta no aguanta. I esperar que es produís el miracle.
 I la meva sorpresa quan aquest matí he anat a regar-les i he vist això ha sigut considerable.

 Qui es podia pensar que començarien a sortir uns petits brots?

 Sí, ja ho sé. Els brots es poden morir, encara. Els pot tocar la fred. Poden no estar bé perquè estaven caducats. És possible que no els sàpiga cuidar bé. Poden passar un munt de coses.

 Però quan no dones un duro per una cosa i acaba funcionant... aleshores fa molta il.lusió.

dimecres, 8 d’octubre del 2014

Noves incorporacions


 Ahir vaig anar a la botiga de les flors, i he omplert la casa amb noves incorporacions :-)

 Per començar, un muntatge de canyes americanes. La foto és una mica fosca, però és maco!


 Seguim amb una planta d'alfàbrega. La vaig comprar, vaig decidir plantar-la... i llavors, buscant informació, he vist que s'hauria d'haver plantat a la primavera, i no a la tardor :-( De totes maneres, a casa tinc un lloc on no hi passarà fred, i espero que visqui (i fer alguna recepta amb les fulles!!!)


  Per continuar, una planta de l'estil del bruc (que encara he de plantar!), però de color groc. L'any passat en vaig comprar una i se'm va morir, a veure si aquesta es comporta millor.

 I, ja per acabar, un grèvol petit. També s'ha de plantar. A veure si aconsegueixo que es faci ben maco!


dissabte, 30 d’agost del 2014

Arròs amb llenties i verdures


 Perquè no sigui dit que sempre faig coses dolces, aquí el meu dinar d'avui.

 Sovint, per dinar, em faig algun tipus de combinació de pasta/arròs + llegum + verdures. La d'avui ha quedat especialment bona, així que he decidit compartir-la.

 Ingredients: arròs integral, llenties, carbassó, espàrrecs, una pera petita (la meva era ercolina) i una mica de pebre vermell dolç.

 I la recepta, facilíssima! Mentre es bull l'arròs, poso les llenties ja bullides a l'estoig del Lékué, i hi afegeixo els espàrrecs tallats a trossets petits. Ho deixo 3 minuts al microones, mentre pelo la pera i mig carbassó i els tallo a dauets. Un cop acaba el microones, hi poso el carbassó i la pera, acompanyats del pebre vermell, durant 7 minuts més al microones.

 Poso l'arròs al plat, i a sobre tot el que surt del Lékué, ho amaneixo amb una mica d'oli, i a dinar! No sé si ha sigut el pebre vermell, però la veritat és que estava bo!

dimecres, 23 de juliol del 2014

Més galetes


Ahir, com si fos el dia de la marmota, vaig tornar a fer galetes. No puc deixar que les galetes em guanyin, no? A més, necessitava alguna cosa per convidar avui...
La massa la vaig amassar tan bé com vaig saber, i la veritat és que feia millor cara que el dia anterior...

 

 Tot i així, això de poder-la passar pel rodet, ni de conya.

 Però ahir ja tenia experiència, i la primera fornada va quedar força bé:





 I, com que la vida no seria res sense una mica de risc, em vaig dedicar a fer "experiments". La segona fornada portaven una mica de xocolata (ja he après que el proper dia n'hi he de posar més...)




 La tercera portaven compota de poma (i van quedar força bé):




  I la quarta, melmelada de maduixa:



 Les de la compota i la melmelada eren més bones que les altres...

 Així, totes juntes, feien goig:




 I, un cop ben presentades, encara més:




 Així que ja està, han triomfat, i en tornaré a fer :-)


dilluns, 21 de juliol del 2014

Galetes 3 - Matgala 2


 Les companyes de feina de la meva mare em van regalar uns motllos per fer galetes, així que jo avui he decidit fer galetes.

 La veritat és que era un esport de risc, ja que jo no havia fet mai galetes, i a casa no havien fet mai galetes... A més, he buscat a internet, i m'he quedat amb la primera recepta que he trobat, sense contrastar-ne cap altra...






 Així doncs, he començat a fer pastetes :-)

 Si ho intenteu fer, prepareu-vos per embrutir-vos molt les mans! La barreja del sucre, la farina i el llevat no és res. Quan s'hi afegeix la mantega, comença a ser llefiscós. Però amb els ous ja és la pera!

 Però, un cop tot amassat, he obtingut una bona pasta, que se n'ha anat a la nevera durant unes 3 horetes:



 Però alguna cosa no dec haver fet bé. Perquè, tot i que la pasta s'ha endurit, quan ha sigut l'hora de passar-li el rodet, se m'enganxava a tot arreu, i he sigut incapaç de passar-li cap rodet :-(

 Galetes 1 - Matgala 0

 Però no ens deixarem véncer, veritat?

 Així que he agafat el motllo i he intentat igualment fer les galetes...

 No funcionava. Se m'enganxava per tot arreu. M'ha quedat a tot arreu una massa amorfa, sense ser rodona, sense estrelletes i sense res :-(





 Galetes 2 - Matgala 0

 Però les galetes encara tenien un altre às a la màniga... Quan les he posat al forn, s'han expandit, i han acabat fent una galeta-coca:




 Galetes 3 - Matgala 0

 Ah, però n'he après. I com que em quedava pasta, he aconseguit fer galetes que no fossin amorfes, i les he separat una miqueta més:

I després de posar-les al forn, he aconseguit que quedessin una cosa mig presentable. No són les millors galetes del món, però tampoc fan mala pinta...


  Galetes 3 - Matgala 1

 A més, fan molt bona olor (encara no les he provat), així que Galetes 3 - Matgala 2.

 Ara ja només falta tornar-les a provar de fer un altre dia, seguint 3 consells:

 1. Amassar millor la massa (segons ma mare, se m'enganxava perquè no estava prou amassat)
 2. Fer les galetes més petites
 3. Separar-les bé a l'hora de coure.




dimecres, 9 de juliol del 2014

Orquídea


 M'han regalat aquesta orquídea:


 A que és xul.la?

 La pregunta ara és: algun consell?

dimarts, 8 de juliol del 2014

Melmelada de plàtan


Altre cop tenia fruita a punt de fer-se malbé, en aquest cas quatre plàtans, i n'havia de fer alguna cosa, així que vaig decidir tornar a fer melmelada, aquest cop de plàtan.

 Primer de tot, vaig tallar els plàtans a rodanxes, i vaig aprofitar el meu "talla-plàtans" (així us faig enveja... bé, no ho crec).



 Hi havia 400 grams de plàtan, i tocarien uns 200 grams de sucre, però en el paquet que tenia obert només n'hi havia 150, i com que tampoc he provat mai si era massa dolç, ho vaig deixar amb els 150 grams, i el suc de mitja llimona.

 Després d'una hora, cap al foc!





Va estar al foc una hora i mitja ben bona, però finalment va agafar textura de... confitura?


 I d'aquí (amb 4 plàtans!) en van sortir només un parell i mig de potets:



 El resum és que el que ha sortit per mi és massa dolç (però no em feu cas, jo sempre ho trobo tot massa dolç! A casa el troben normal pel que fa a la dolçor), però sí que és molt consistent. No sé si el proper cop hauria de posar-hi aigua, o algun altre tipus de suc perquè no quedés tan consistent. Mentre anava coent, no em semblava que estigués sec, però en reposar ha quedat una cosa consistent, consistent.

 Però vaja, a casa es menjarà igualment...

dilluns, 9 de juny del 2014

divendres, 6 de juny del 2014

L'evolució de la flor globus


 Des de que, a principis d'abril, vaig descobrir que la flor globus havia renascut, he estat fent-ne un seguiment. Així un altre any sabré si el que fa és normal :-)

 Finals de maig/principis d'abril: La planta reneix:



Primera quinzena d'abril: La planta creix molt ràpid:

9 d'abril:



13 d'abril:


Finals d'abril / principis de maig: La planta va fent, sense massa pressa, creixent una mica cada dia, però res espectacular.

 Sant Jordi:



 3 de maig:


Finals de maig: Es comencen a veure les primeres poncelles:

20 de maig:


 27 de maig:



Principis de juny: Les flors ja estan a punt de sortir!

Ahir:


 Avui:



 En no res, tindré les flors globus aquí :-D

 D'acord, en català no es diu flor globus, es diu campaneta xinesa. Però aquí, els anglesos l'han encertat molt més en el nom: la balloon flower és molt més representativa del que és la platycodon, i jo me l'he fet meva...

dilluns, 2 de juny del 2014

Santa Matgala


 Com que ahir era santa Matgala, em vaig dedicar a fer un parell de coques. Una per la feina, una per casa.

 La primera era la típica coca del iogurt, però amb panses a l'interior. La coca va pujar bé, però de cop va fer xuf...


 Però no ens espantéssim pas, tot i l'esbornac, perquè així, nens i nenes, és com va néixer la coca del iogurt amb panses amb una cobertura de xocolata desfeta:


 I la veritat és que, després de provar-lo, estava prou bo i a més, un cop ben muntat, feia bona pinta... No serà l'últim cop que li posi la cobertura!



 El segon era una variació del primer, amb un altre motllo. En comptes de posar la farina normal, aquest tenia 2/3 parts de farina i una tercera part de xocolata en pols...



 Per mi, una mica massa dolça. Però bé, a casa ha agradat... Tot i així, crec que intentaré millorar la primera. Això sí, sempre amb la xocolata per sobre :-)


dimarts, 1 d’abril del 2014

El renaixement de la flor globus?


 L'any passat vaig plantar una flor globus en un test. A l'hivern es va "morir", i a tothom que venia i que em deia que s'havia mort jo li deia que no, que a la primavera tornaria a brotar.

 Però no les tenia totes...

 Avui, mentre feia la ronda de reg, he vist això:


 Sembla una mala herba, però diria que no ho és!

 A veure si aconsegueixo que es faci ben maca!

dilluns, 24 de març del 2014

La força de la natura (o dels lliris d'aigua!)


 Quan vam comprar la casa, els antics propietaris ens van dir que hi havia uns lliris d'aigua que havien plantat els propietaris anteriors. Els havien intentat matar, desenterrar els bulbs, etc, i seguien vivint.

 A mi m'agraden els lliris, i no els vam treure, però jo els vaig intentar arrancar, perquè feien nosa per posar la tanca. Vam treure uns xiprers que hi havia de tanca amb el veí. Vam remoure la terra per fer uns fonaments. I els bulbs, que jo volia guardar, no els vam veure enlloc.

 Un cop fet tot això, i abans de decidir què fèiem amb tot plegat, vam decidir posar tela asfàltica, i a sobre escorça de pi. Així evitàvem les males herbes, i allà on hi hagi d'haver plantes, ja en plantarem.

 Quina ha estat la meva sorpresa en veure això:


 Exacte!

 El lliri ha trobat el trosset petit de camí que hi ha entre el lloc on acaba la tela i on comença la rajola...

 Una mica més enllà hi ha un "bulto" gros, que suposo que és un altre lliri intentant sortir.

 D'això se'n diu força!

dilluns, 17 de març del 2014

Noves adquisicions


 El dissabte a la tarda feia un solet (gairebé) de primavera molt maco per arreglar les meves noves "adquisicions".

 L'any passat, per sant Jordi, vaig comprar 4 rosers mini: dos de grocs, dos de taronges. Els grocs van anar a una mateixa jardinera. Els taronges en una altra. A l'estar a la mateixa jardinera, el més normal és que els rosers tinguessin comportaments semblants, però curiosament n'ha sobreviscut un de groc i un de taronja. Els seus "companys" de jardinera (i de color) es van morir. Per què? Crec que val més que no m'hi capfiqui.

 Volia comprar un roser groc per acompanyar el groc i un de taronja per acompanyar el taronja, però... no n'hi havia de taronges. Així que el roser blanc? groc pàlid? acompanyarà al groc:



i el groc acompanyarà al taronja:




 També vaig comprar una fuchsia, que estava destinada a l'entrada de la casa. La idea era posar-la en un lloc on hi tenia plantats pensaments. Però:

 - Em feia pena arrencar els pensaments, perquè estaven molt macos.
 - Però, ja que hi estava posada, em feia il·lusió plantar la fuchsia.

 El resultat? Bé, segurament sigui un sacrilegi, però està tot plantat allà mateix :-P



 Ja sé que no ho hauria de dir, però la veritat és que fa goig. És una llàstima que no fes fotos de l'abans i el després de la majoria de coses de casa, però aquesta és la foto de l'entrada aquest matí, quan sortia per anar a treballar.



dimecres, 12 de març del 2014

Melmelada de kiwi


 Ahir vaig descobrir 6 kiwis a la nevera que s'estaven a punt de fer malbé. Així que vaig decidir provar de fer melmelada.






 Vaig seguir un parell de receptes que hi havia per internet, però no vaig fer-ho ben bé com ho deien.

 Ingredients: kiwis, sucre i suc de llimona.

 Els kiwis, un cop pesats, feien 500 grams. Els vaig tallar a daus petitons i els vaig posar a la cassola. Un cop posats a la cassola, hi vaig tirar el suc de mitja llimona de mida mitjana/petita. El que sempre porta controvèrsia és la quantitat de sucre. Havia vist que havia de posar-hi 3/4 parts del pes de la fruita en sucre. Això serien 375 grams, però n'hi vaig posar 300 (3/5 parts).

 Vaig deixar-ho 3 hores que s'anés barrejant.

 Un cop passades les 3 hores, ho vaig posar a coure, a foc molt lent. Per internet havia vist que trigaria uns 40-45 minuts, però a mi em va trigar gairebé 2 hores! Durant aquestes dues hores, anava mirant que tot anés bé, barrejant i, cap al final, xafant els trossos de kiwi que encara quedaven amb una forquilla.

 Al cap de les dues hores (o el temps que sigui) ja es veu que va canviant de color i de textura (i fa bona olor!). Llavors ja només falta posar-ho en pots i deixar-ho refredar.

 Per tant, resumint:

 - kiwis
 - sucre
 - suc de llimona

 - temps: deixar-lo reposar un parell o tres hores, i després dues hores de cocció. No porta feina.

 Opinions crítiques constructives:

 - Jo l'he trobat una mica massa dolça. El proper cop, hauré de provar de fer-la amb una mica menys de proporció de sucre.

Presentació

Després del blog (sense gaire vida últimament) de ciència i escacs...

 Després del blog sobre llibres...

 Ara he decidit explorar el meu cantó més "femení" (quina por!) en un blog amb receptes i cura de plantes (he dit quina por?)

 La idea és que estic fent proves amb diverses receptes i amb diverses plantes, i... bé, en algun moment voldré tornar a fer alguna cosa i m'agradarà saber com ho vaig fer l'últim cop i el resultat que vaig obtenir. M'ho podria guardar en privat (suposo que seria el més sensat...) però he decidit obrir-ho al públic, per si a algú li serveix alguna cosa.

 Contant que les meves habilitats culinàries estan bastant per sota de les de la mitjana, i que les plantes fan el que volen, no crec que sigui un lloc de referència. Però a mi em servirà, i he pensat que potser a vosaltres us interessa :-P