Il.lusió

 La veritat és que no donava ni un duro per la meva planta d'alfàbrega. Bàsicament, per tres raons:

1. Mai havia plantat llavors. Havia plantat esqueixos i plantes ja fetes, però no llavors. Ho estic fent bé? Les he posat massa fondes? Massa poc? Les estic regant massa? Massa poc?
2. Representa que les llavors s'han de plantar a la primavera i jo ho estic fent a la tardor.
3. Les llavors estaven caducades. Molt caducades. S'havien de plantar com a molt tard la primavera de 2012 i estem a la tardor de 2014.

 És per això que tenia dues opcions:

1. No intentar-ho. Qui es pot creure que viurà?
2. Intentar-ho. Plantar les llavors allà on jo creia que era convenient. Regar-les el que jo trobava convenient. Posar la galleda amb les llavors al lloc on jo en dic "hivernacle", que si bé no té calefacció durant l'hivern, no crec que baixi dels 10 graus, que és la temperatura que diuen que la planta no aguanta. I esperar que es produís el miracle.

 I la meva sorpresa quan aquest matí he anat a regar-les i he vist això ha sigut considerable.

 Qui es podia pensar que començarien a sortir uns petits brots?

 Sí, ja ho sé. Els brots es poden morir, encara. Els pot tocar la fred. Poden no estar bé perquè estaven caducats. És possible que no els sàpiga cuidar bé. Poden passar un munt de coses.

 Però quan no dones un duro per una cosa i acaba funcionant... aleshores fa molta il.lusió.